A finals del 1928, Fèlix Estrada el va rebre a la seva botiga. Quan li va preguntar quant volia guanyar, Ravell li va respondre que primer el veiés treballar i després li assignés un sou. Així és com va començar a l'adrogueria Estrada, situada al carrer Aragó, al costat del Mercat de la Concepció.El 1929, any de l'Exposició Universal, Ignasi Ravell va comprar l'establiment al seu antic propietari i, així, va obrir la Mantequeria Ravell, un establiment on el client podia trobar-hi de tot i als millors preus.
Un dia va entrar una persona a la botiga i va demanar una ampolla de lleixiu. No en tinc -va dir Ravell-, tot i que en tenia un prestatge ple sota el mostrador.
Des d'aquell dia, el Sr. Ravell va decidir canviar el negoci completament. Els dependents van passar d’utilitzar guardapols a vestir americana i corbata. Es va deixar enrere la botiga de queviures i es va especialitzar en productes alimentaris d'alta qualitat. Les personalitats de l'època eren clients habituals. Una de les característiques del negoci consistia a mantenir-lo obert tots els dies de l'any, Nadal inclòs. Ignasi Ravell havia après que el client pot entrar en qualsevol moment i s'ha d'estar sempre a punt per a atendre'l.
El 1936 va esclatar la Guerra Civil. La botiga va romandre tancada durant els 3 anys que va durar la contesa ja que no hi havia mercaderia per vendre. El 1939, quan Ravell va veure que entraven a Barcelona les tropes de Franco, va anar a obrir la seva botiga.
Durant la postguerra, començà l'època del racionament. Ignasi Ravell, però, el va deixar al marge, tot i que el van advertir que ningú li compraria. Ell tenia clar el que volia i va muntar una fàbrica de pasta. Amb aigua i farina elaborava pasta fresca. Cada dia es formaven cues davant del negoci. També es feien repartiments a tots els mercats de Barcelona. Per poder tenir farina es va fer reservista i va comprar terres a Castella. També va comprar cafè, champagne, caviar rus, etc. ja que pensava que sempre hi hauria qui tingués diners per comprar aquelles delícies.
Durant la millor època, Ravell va invertir en el món de la construcció i va viatjar arreu del món, en especial als EEUU, el seu paradís preferit. De cada viatge va portar productes i marques noves que va enregistrar a l’Oficina Española de Patentes y Marcas. Va ser una època de molta dedicació amb un objectiu únic: triomfar, creant un petit món al seu voltant.
A la dècada dels 70 Can Ravell ja tenia una cuina consolidada i oferia als seus clients serveis regulars de càtering. A finals dels 70 Josep Ravell s'incorporà a la botiga com a aprenent. Tots els diumenges anava a casa de clients per servir-los els canelons que havien encarregat. Li donaven 100 pessetes al dia. Així és com Josep Ravell es va iniciar al negoci. Els anys complicats van passar: la transició, els nous temps, l’IVA, la transformació dels impostos, la informàtica... 
El 20 de novembre de 1994 va morir Ignasi Ravell, deixant una herència de feina i dedicació. Durant uns mesos Josep Ravell no tenia clar si seguir amb el negoci, ja que el seu pare li havia deixat el llistó molt alt. Però finalment es va dir a sí mateix “renovar-se o morir”, i va decidir continuar amb la Mantequeria, tot incorporant alguns canvis. Anys enrere va ser una botiga amb tres treballadors i actualment és una xarcuteria selecta i un dels millors restaurants de Barcelona amb una plantilla de quinze persones.
